FES-TE DONANT

La donació és un gest altruista, considerat com l’acte més gran de bondat entre els éssers humans.

En l’actualitat hi ha milers de persones que per seguir vivint o millorar la seva qualitat de vida necessiten d’un trasplantament.

La realitat és que les llistes d’espera per rebre òrgans i teixits seguiran augmentant si no s’aconsegueix augmentar el nombre de donacions. L’única forma de resoldre aquest problema és ser donant d’òrgans i animar uns altres, els nostres coneguts, a que també ho siguin; quants més donants existeixin, més gran serà el nombre de vides que podran salvar-se.

Qui pot ser donant?

Pot ser donant d’òrgans tota persona que en vida decideixi que, a la seva mort, els seus òrgans serveixin per salvar o millorar la vida d’uns altres. No obstant això, ha de saber que malgrat el nostre desig de ser donant d’òrgans, no tots podrem ser-ne, ja que per a això, serà necessari que la defunció esdevingui a una Unitat de Vigilància Intensiva d’un hospital. És en aquestes unitats on és possible realitzar la preservació dels òrgans i les proves necessàries per realitzar una correcta valoració de cada potencial donant.

Serà l’equip mèdic qui, una vegada realitzades totes les proves necessàries, dictamini si es pot ser donant i de quins òrgans.

Es pot triar quins òrgans donar?

Donada l’escassetat d’òrgans per a trasplantament, de cada donació, s’intenta obtenir el millor aprofitament possible. L’habitual és que la donació sigui completa; no obstant això, si vostè desitja no donar algun òrgan i/o teixit, n’hi ha prou amb haver-ho expressat en vida als seus familiars. Ells comunicaran la seva voluntat després de la defunció.

Donació en viu.

La donació de viu és possible si es compleixen les condicions i requisits establerts per la Llei. El donant ha de ser major d’edat i gaudir de bona salut física i mental. La Llei inclou els passos a seguir per tots els implicats: professionals mèdics, personal judicial, donant i receptor; per garantir els drets d’ambdues parts, la llibertat en les decisions, voluntarietat, gratuïtat i altruisme. Atès que cada cas té les seves pròpies particularitats, les recomanacions són consultar tots els dubtes a l’equip mèdic responsable del malalt.

Quins òrgans es poden donar?

Els òrgans que es poden donar són els ronyons, el fetge, el cor, el pàncrees, l’estòmac, l’intestí i els pulmons.

A més  d’una donació també es poden obtenir teixits, igualment molt necessaris, com els ossos, les còrnies i les vàlvules cardíaques.

Consentiment familiar i donació.

Segons la Llei de trasplantaments, a Espanya tots som considerats donants si en vida no hem expressat el contrari. No obstant això, aquesta expressió pot haver estat formulada de diferents maneres, la qual cosa obliga al fet que es pregunti a familiars o reunits sobre la voluntat del donant respecte a la donació. En la pràctica sempre es respecta la decisió de la família, ja que s’assumeix que aquests no contradirien els desitjos del seu ser estimat. La signatura de la família per procedir a la donació és el que denominem consentiment familiar.